SOBREAMAR, [SOBRAMAR] v. a.

Amar en excés.

"Qui no pens puxa ser compres
Per negun iuy si ya no es,
Per sobramar, vertader pres
La sobralaus."
Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 179

"Qui no pens puxa ser compres
Per negun juy, si ya no es
Per sobramar vertader pres"
Torroella, Pere de Lay Cançoner de París